Premis apdcv

A causa de la situació pandèmica no els vam poder celebrar en 2020, per això en 2021, cuidant totes les recomanacions sanitàries, ens hem anat de festa. En 2021 es va celebrar la IV Festa dels premis APDCV el passat 23 de Novembre.

Dansar en xarxa ha estat el lema triat per a aquesta IV edició dels premis. El treball de l’Associació durant la pandèmia fins al moment ha estat frenètic, treballant a nivell local, autonòmic i estatal pel professional de la dansa i per la seva difícil realitat. El treball en xarxa al costat de diferents agents que conformen aquest teixit associatiu ha estat i és crucial per a continuar avançant i aconseguir canvis juntes.

La direcció dels premis de 2021 ha estat a càrrec de Santi de la Fuente al costat del col·lectiu LES JUNTES. El cartell ha estat creat per Pepin Zurriaga, dissenyador creatiu que treballa amb companyies de Dansa i espais escènics. Un cartell on es veu l’essència dels premis i del treball en xarxa.

Una altra de les novetats de la festa de 2021 va ser la inclusió de dues noves categories: projecte social destacat i premi pedagògic destacat. Aquests projectes són indicadors de la potencialitat de la dansa, del seu abast i de la necessitat d’arribar a nous contextos més enllà de l’espai d’exhibició. El potencial transformador de la dansa com a eina de canvi es posa en manifest en aquests premis 2021.

Per tant enguany seran 6 les categories que presenten aquests premis. creador/a destacada, intèrpret destacada, docent destacada, investigadora destacada projecte social destacat, I projecte pedagògic destacat.

La Junta Directiva de la APDCV ha decidit en 2021 ortorgar el premi a la trajectòria a Gema Gisbert Huerta per la seva labor al capdavant del Centre Caterina i el seu treball a través de la Dansa per a la Inclusió de persones amb discapacitat física i intel·lectual. El premi s’atorga per la seva destacada sensibilitat i respecte en l’enfocament pedagògic, la seva apel·lació al moviment, el contacte i la creativitat com a generadors de vincles i estímuls i per la creació de la seva metodologia, Temps de l’Espera, en referència a una actitud pedagògica oposada a la cultura dels resultats, les presses i l’exigència.