AVITÁX – VIVISECCIÓ DEL SER MÒBIL

AVITÁX-VIVISECCIÓ DEL SER MÒBIL 

11 I 12 DE MARÇ A TEATRE MICALET 

AvitáX s’inspira en els hàbits, costums i necessitats dels joves en l’actualitat i els contrastos amb les persones majors que van viure una època tan diferent, sense Internet ni xarxes socials, sense aqueixa immediatesa, intentant buscar un lloc de trobada.

Què és AvitáX? Reflexions de l’elenc:
Celia Sierra. Per a mi representa la rutina de cadascun en el metre. En el metre cada persona està submergida en la seua bambolla (uns estan preocupats pel treball, uns altres estan amb el mòbil, dormint, escoltant música, etc.). Perquè la nostra bambolla és la dansa dins del metre. I com s’ix del normal o quotidià, hi ha els qui pensen que anem drogades. Però en realitat, som persones felices fent el que més ens agrada, que és ballar.
Alba Elvira. És el que tothom veu des d’una perspectiva diferent. És la individualitat que conforma la massa i també és una invitació a trobar el greal, l’estímul la font de la vida i prendre la dosi del que a cadascun li mantinga viu.
Eugenia Morera. És una coreografia grupal en la qual s’exploren les divergències individuals que es generen en els espais públics, concretament en el transport. Es genera un caos que, observat acuradament, segueix un ordre.
Noa Toboso. És una obra de dansa basada en el metre de València, d’ací el seu nom Xàtiva➝*AvitáX. En ella es deixa veure els xocs generacionals però també les adaptacions, i que millor assetge que el metre, en el qual et pots creuar amb tantes persones diferents, perquè done peu a aqueixos xocs o a aqueixes maneres d’adaptar-nos a qui tenim enfronte.
Verónica Morles. És una coreografia que mostra la realitat actual, on Eva ens ofereix la seua droga que és la dansa, per a poder fer front a això i gaudir-ho.
María Antón. És una dansa inspirada en la rutina quotidiana en el transport públic, la paraula en si, em recorda a habitar, per la qual cosa es podria relacionar, amb les persones que habiten en un lloc i els seus comportaments individuals.
Ángel Lara. El moviment efervescent del quotidià, fluctuen interaccions en un mateix espai on s’observen reflectits patrons en el va i veuen dels individus.
Marina Valle. AvitáX és una peça coreogràfica el nom de la qual sorgeix del reflex que deixa el nom de l’estació de metro Xàtiva en el cristall de davant. És una peça que tracta la quotidianitat, l’espontani que trobes en llocs públics en aquest cas el metre, diferents realitats en un mateix lloc.
Irene Úbeda. AvitáX al·ludeix al quotidià, al nostre dia a dia. És una mescla entre la uniformitat, la unidireccionalidad i els moments més individuals o íntims. És una realitat diària en la qual tots anem a una, encara que siguem éssers individuals.
Laura Morte. AvitáX és una peça coreografiada per Eva Bertomeu i interpretada per la promoció del grup 11 FIC de EBC Dansa. Representa el xoc entre generacions diferents, les diferències que hi ha entre elles i la convivència de la societat, en situacions com el metre de València. Un treball que impactarà a la gent per la seua dedicació i significat en el qual es mostrarà una altra manera d’expressar alguna cosa a través de la dansa.
Estefanía Molina. AvitáX és una peça de dansa que intenta fer-nos veure comportaments i accions de la vida quotidiana, concretament en una estació de metro. Diferents realitats que ocorren en un mateix espai que creguen dansa.