COSICA

COSICA, fem. sing

1. Diminutiu d’alguna cosa.
2. Del verb cosejar, que no cosificar. (Sempre cosejant, mai cosificant)
3. Dit d’allò que apareix quan prens aire.
4. Detall que sols veu la persona que vol veure-ho, que pot existir pels seus propis mitjans o dependent d’alguna cosa.
5. Origen d’alguna cosa que després es va dir d’altra manera.
6. Segons Muchada Nui, terme utilitzat per a descriure vergonya aliena, la mala Estona de veure que algú es fica en evidència. Ex: Uff, quina cosica donava eixe vaixell carregat de somnis (emprenedors),
creuant la badia.
7. Cosa des del punt de vista dels manyos i els de la Vega Baixa. I alguns murcians també.
8. Records personals que ens envaeixen la ment a partir d’un objecte, una Imatge, un so… y que, curiosament, també transporten a records similars a un gran nombre de persones per eixe mateix objete, imatge, so… etc.

Ex: Eixe got de llet amb colacao calentet que m’has preparat em porta a les vesprades a casa de la meua iaia.

Un projecte de Marta García Navarro, per a Russafa Escènica. Festival de Tardor 2024, amb el suport de de La Mutant y Espai La Granja.